Edifici D del Campus Besòs de la UPC

MEMÒRIA

1. Tenint en compte les preexistències i les disposicions urbanístiques del Pla Urbanístic vigent, la proposta planteja un edifici compacte en si mateix sense arribar al límit dels gàlibs establerts. Al nord recupera la geometria ortogonal adaptant-se a l’estructura preexistent i deixant les deformitats geomètriques al subsòl per a la recuperació geomètrica del Pla, permetent la formació d’un pati anglès de grans dimensions que possibilita la integració de la planta -1 en el conjunt edificat de caràcter unitari.

La volumetria permesa a la part adjacent a l’avinguda principal del Campus es redueix en alçada, de manera que permeti, segons la proposta presentada, la utilització de la coberta com a espai de comunicació i socialització, potenciant el sentit de comunitat de treball.

La compacitat de l’edifici es contrasta amb la disposició de dos patis que comuniquen espacialment tot l’edifici, integrant-se perfectament en el sistema modular de disposició dels àmbits de treball.

D’aquesta manera es pretén un edifici geomètricament compacte que doni resposta a les funcions fonamentals previstes.

La proposta intenta generar un diàleg d’obertura, ús i activitat amb l’espai central per a vianants del campus, obrint-se a aquest a partir d’una galeria semicoberta que fa alhora d’avantsala o foyer d’accés del mateix edifici.

2. L’edifici disposa de planta soterrani -2, que s’integra perfectament en el sistema d’aparcament del Campus; planta -1, per on es produeixen els accessos a la -2. Aquesta planta permet la disposició de dues parts concretes i molt diferenciades.

La primera, compacta i pràcticament exempta de la resta, on es disposen magatzems i dependències per a instal·lacions perfectament sectoritzades. La resta de la planta, la que es troba en adjacència amb el pati, permet la continuïtat d’un dels patis, aconseguint així la integració total dels espais de treball, comunicació i socialització.

La planta baixa, per on es produeix l’accés principal, disposa d’un gran porxo en correspondència amb l’avinguda del Campus; en ella s’hi troben l’accés amb control i informació, la zona de recepció i les peces que, al marge de l’ús final que se’ls doni, poden ser de concepció general com ara sala de conferències, administració i el sistema d’activitats més públiques.

La planta primera, recuperant part del gàlib permès pel Pla, té una dimensió més gran que les superiors. S’hi disposa un gran pati que comunica volumètricament la planta baixa, la primera i la terrassa d’ús públic superior.

La resta de les cinc plantes són de menor superfície i dins dels límits del gàlib permès. Tal com ja s’ha comentat, la formació de patis proposada crea la sensació d’espai únic que permet una major polivalència en les diferents funcions a incorporar.

El sistema modular previst adapta diverses possibilitats d’agregació de mòduls per poder, sense trencar l’esquema projectat, oferir el major nombre de possibilitats dimensionals. El sistema d’instal·lacions projectat preveu i permet aquest sistema de compartimentació en diferents àrees de treball.

La planta de coberta és totalment tècnica, sense possibilitat d’altre ús. S’hi disposen les instal·lacions generals de climatització i altres, així com un sistema de captació d’energia fotovoltaica. De les màquines de producció de clima parteixen tots els conductes d’impulsió i retorn que es disposen en els patis interiors previstos i altres; els de retorn, per façana, de manera que aquesta esdevé alhora un contenidor d’elements tècnics i climàtics que permetran el perfecte comportament energètic i climàtic de l’edifici.

A partir del respecte dels elements estructurals preexistents de formigó armat ja construïts, la nova proposta defineix en el seu acoblament el seu caràcter mètric, regular, dimensional i modular, tant en els seus suports estructurals com també en els seus nuclis de circulació.

Fusta

Es parteix, com a idea material, de concebre un edifici íntegrament constituït, projectat i construït en fusta. La seva estructura, els seus elements verticals i horitzontals, els seus tancaments i definicions de disseny abasten totes les escales d’una possible arquitectura expressada constructivament i espacialment en aquest material dins de la proposta.

Cap a l’interior, tot un sistema de tancaments tipus panell en fusta possibilita la flexibilitat interior en els àmbits de treball.

Cap a l’exterior (façana), la proposta representa un edifici constituït integralment en fusta, intentant generar un sentit de responsabilitat social i mediambiental respecte a la cura del planeta en relació amb la construcció d’aquest tipus d’edificis dins la ciutat.

La façana es compon d’un sistema principal de peces verticals, muntants de fusta, que fan de suport i d’ordre general, als quals s’hi sumen elements horitzontals, llistons, que permeten definir de manera molt simple el mòdul de finestra (en part fixa, en part practicable), el qual, multiplicat com una epidermis sobre tota la pell de la proposta, defineix el caràcter geomètric, espacial, dimensional i material de l’edifici en tota la seva extensió.

Aquesta pell també és sensible a l’orientació, permetent disposar un 100% de sistema de finestres practicables a les façanes sud i sud-est, i un 50% combinant amb fix a nord i nord-oest.

Alhora, aquesta doble façana genera un espai que verticalment funciona com una xemeneia tèrmica, extraient cap a la coberta de forma natural per inducció la calor generada a les plantes inferiors.